Amb llàgrimes sinceres o de cocodril, el món plora un Papa que va posar al centre del seu discurs la defensa dels pobres, els migrants i els marginats. Amb entusiasme, Sant Jordi va tornar a ser la gran festa. Milers de persones es van llançar als carrers a l’encontre d’escriptors i a la recerca d’un llibre. La coincidència dels dos esdeveniments va prenyar l’ambient de certa espiritualitat o, com a mínim, de la il·lusió de sentir-nos millors. Els valors hi continuen sent. Reconeixem la lectura –i, per tant, el coneixement– com un hàbit positiu, així com la capacitat de sentir i commoure’s davant el patiment aliè. Si el lament per un home que va defensar la bondat i l’alegria per la cultura compartida mouen majories, ¿per què estem deixant que el mal guanyi la partida?