La nació que va parir el papa Francesc després va votar Javier Milei. ¿De quin dels dos il·lustres argentins ens sentim més contemporanis? El president que va arribar a anomenar "imbècil" i "representant del maligne a la casa de Déu" al successor de Pere l’ha acomiadat amb el respecte pertinent; un governant de tan histriònic perfil no desdenyaria mai afegir-se al gran espectacle que l’Església organitzarà les pròximes setmanes, tot i que això suposi reprimir un parell d’acudits mentre duri el dol oficial. Amb la mort de Jorge Bergoglio ens quedem sense el millor abanderat de la cultura woke, tan injuriada i combatuda últimament. Fins i tot en l’últim dels seus discursos, presents la immigració, els pobres, els febles, l’ecologia, Gaza. Tenia sempre a la boca els desheretats de la terra, per molt que després a l’hora d’ajustar comptes sobre el seu llegat, l’Església no s’hagi mogut gairebé gens de les seves posicions. Es manté ancorada en les més ràncies essències, en el sexisme, en el mirar a l’altra banda a la seva conveniència, en l’ocultació de la plaga de pederàstia que enclou i en el manteniment dels seus privilegis. El Pontífex intel·ligible, i no per això menys intel·lectual que els seus antecessors, divulgava un missatge de bellesa, justícia i bondat, tan semblant al catecisme que vam aprendre de petits i a la prèdica del sant d’Assís, el nom del qual va triar: estimeu-vos els uns als altres, som germans, cuideu la natura, benaventurats els pobres. Va obrir escletxes perquè s’hi colessin homosexuals, divorciats, dones. Avui els seus ensenyaments són risibles, ridiculitzats, ¿com que aturar la matança de nens palestins?, augmentarem la despesa en armes; ¿com que respectar l’orientació sexual?; ¿clamar pels refugiats? No es porta el bé comú, estem en el govern de la testosterona, la força, l’ostentació de la riquesa, el menyspreu al diferent i la guerra. Si Donald Trump tingués el més mínim indici que les idees bonistes flueixen i influeixen, i xoquen amb les seves polítiques d’odi a l’estranger i al necessitat, segur que posaria aranzels al Vaticà. Però no és el cas, l’exportació de la Paraula no suposa el més mínim perill per a la ideologia supremacista i individualista que sustenta la seva obtusa missió.