Per a aquells que creuen en els miracles i fins i tot aposten per la futura santificació de Francesc, la coincidència dissabte vinent a Roma de tots els líders mundials i dels seus adversaris interns i externs pot ser el moment ideal perquè es doni una d’aquestes conjuncions gairebé impossibles que permeti arreglar el món. O deixar-lo, almenys, una mica més arreglat. Aquest sí que, en cas de produir-se, seria un prodigi que elevaria el papa argentí directament als altars. En cas d’haver-hi una vida més enllà de la mort, seria un esdeveniment que a ell el faria feliç. I a la resta de la humanitat, també. Imaginin que allà en els funerals del Papa, els presents, commoguts per la mort del Pontífex, decidissin atendre els seus missatges, als quals fins ara s’han fet el desentesos, i es replantegessin les seves rivalitats, els seus odis, les seves desmesurades ambicions, i atenguessin aquestes peticions d’acollir amb misericòrdia els immigrants, de protegir el planeta, de no marginar els que no pensen, senten o estimen com ells i que aquesta actitud els portés a respectar-se i a segellar el final de les hostilitats. Sí, això seria un miracle. Però no passarà.