El llibre esgotat per Sant Jordi

Pot ser que sigui sort o un olfacte periodístic fora del periodisme. O les dues coses. El cert és que Javier Cercas té el poder d’avançar-se als esdeveniments o surfejar-hi per sobre. Només hi ha un secret. A Cercas no l’enrredaràs, perquè cada dia té la seva bona dosi de diaris, i aquesta rutina el fa viure al món i saber de què va. Ningú li pot menjar el coco. Ni el Papa. Després d’escriure un llibre sobre ell per indicació del Vaticà, continua sent un ateu. Semblant a aquella obra de Manuel Vázquez Montalbán, Un polaco en la corte del rey Juan Carlos, el comunista i republicà amb un monarca. Síndrome de l’equilibri, que no d’equidistància. A Cercas li ha tornat a tocar la loteria literària. És veritat que el papa Francesc tenia 88 anys, però quan va començar a escriure El loco de Dios en el fin del mundo (Random House, 2025), res feia sospitar que la seva mort estaria tan en sintonia amb la publicació del llibre. I així, una jornada com la de Sant Jordi l’ha convertit en l’autor de moda (amb permís de María Dueñas), el connectat amb Déu, el col·lega del Papa, el que es fa amb la divinitat cristiana, que tots som culturalment cristians i ho sabem, tot i que ho neguem. Així que més d’un llibreter s’estarà maleint pels pocs exemplars que ha demanat per vendre la seva novetat. I amb Cercas la cosa pot ser més radical que amb altres autors. O t’agrada la seva literatura o menysprees el personatge. Massa veritat per allà ficada. Que una cosa és no vendre 10 exemplars i l’altra deixar d’expendre 100 llibres. Javier Cercas és un impulsor de temes. Ho va fer amb Soldados de Salamina, iniciant una moda per tractar la Guerra Civil des d’un altre punt de vista, ho va fer amb El impostor, el llibre que desemmascarava la figura d’Enric Marco, que va arribar a ser president de l’Amical sense haver estat ni un minut a Mauthausen, com també amb Terra alta, premi Planeta del 2019, sobre el valor de la llei davant el seu batibull, coincidint amb una Catalunya políticament convulsada. Però el tema papa és diferent. Més transversal i obert. Aquí també juga la intuïció del llibreter. Perquè se n’hauran pogut imprimir més exemplars, però no és tan fàcil distribuir-los a totes les llibreries catalanes. Recordo una conversa amb José Manuel Lara Hernández, fundador de l’editorial Planeta. En la seva ment editora l’escriptor era important, però més els comercials i els llibreters. Sobretot, aquests segons. "Una llibreria sempre té tots els llibres. I si falta és que s’ha esgotat". El mètode era traslladar la culpabilitat a l’altre, en aquest cas a si mateix. Així que aquest Sant Jordi els llibreters hauran de buscar refugi en les paraules del Lara avi. "El llibre de Cercas sobre el Papa s’ha esgotat". El problema és que la venda de Sant Jordi és el que diem els especialistes d’impuls. O es compra a Sant Jordi o el momentum passarà. No obstant, entre enterraments, conclaves i Habemus papam, l’actualitat continuarà i l’acadèmic Cercas tocarà el cel de les vendes amb el seu llibre.

El més llegit