Donald Trump és un ésser previsible, abocat en materialitzar l’agenda més analitzada del planeta, i que voreja l’èxtasi cada vegada que, amb les seves andanades polítiques, econòmiques i socials, aconsegueix ser el centre d’atenció de tot l’univers. El president dels Estats Units deixa així marge perquè els contrapesos del país reaccionin i perquè els que pateixen els seus atacs organitzin les línies de defensa i aprofitin les oportunitats que puguin sorgir. Així ha passat amb la croada de Trump contra Harvard, la institució d’ensenyament superior més antiga dels Estats Units i la més rica del món. El republicà ha retransmès en viu i en directe una obsessió que arrossega des de l’última campanya electoral, quan va culpar les vuit universitats privades del nord-est del país, les Ivy League, d’adoctrinar als seus campus a favor del comunisme i de l’antisemitisme. Ja llavors els va amenaçar amb congelar el finançament que reben del Govern federal.