M’he de llegir el diari d’amagat perquè els nens es comencen a rebel·lar contra la pedagogia de feu el que nosaltres diem, però no el que fem. Puja el meu fill del portal amb l’exemplar del dia i una notícia escandalosa, ja que "resulta que hi ha una foto d’aquest home que ha tret el dit de la paraulota". L’home és un diputat de Vox que fa un parell de setmanes ja va cridar l’atenció felicitant la cambra balear per la victòria franquista i que en un ple va respondre a l’oposició amb una peineta. Els explico que hi ha gent mal educada que necessita molt cas, i com que no tenen res útil per aportar es dediquen a l’exabrupte i l’astracanada, però no els convenç. "Si un a l’institut fa això li posen una sanció o el poden expulsar", repliquen. "Li va cridar l’atenció el president de la institució", responc. I m’estalvio explicar que aquesta mateixa magna autoritat s’asseurà a la banqueta dels acusats per delicte d’odi, perquè va envair l’espai físic de dues parlamentàries i els va estripar amb violència una foto que exhibien. Edificant. A canvi, els dic: "No sempre es barallen. Al gener es van posar d’acord per apujar el sou un 7,5 per cent", no vull que acumulin mals exemples, es desencisin de la política i acabin votant Alvise. També he d’escoltar la ràdio a porta tancada per no crear confusió als seus petits caps sobre l’assumpte de les regles, el respecte i els límits. "¿Ha dit Trump que li besen el cul?", pregunta la nena. "Efectivament, ha presumit d’això i dels seus cabells, però tu no l’imitis". Sisplau, "soc petita, però no tonta".