L’aleatorietat implica que les coses passen sense un patró predictible o sense causa aparent, mentre que el determinisme suggereix que tot esdeveniment segueix regles que permeten predir els resultats. La vida humana es mou entre aquests dos oposats que potser, al final, es complementen. Si llanço un dau de sis cares sobre el tapet (com Déu sobre el món), el resultat serà entre u i sis, sense que sigui possible endevinar quin d’aquests números sortirà. Però si deixo caure una pedra des de la finestra, les lleis físiques determinaran en quin moment arribarà a terra. I cada vegada que repeteixi l’experiment en idèntiques condicions obtindré els mateixos resultats. Alguns polítics es venen com a previsibles perquè el determinisme és una font de pau. Si abans de venir al món el meu destí està marcat, és igual que faci això o allò altre. El destí et treu llibertat, però t’alleugereix de la responsabilitat. Al votant mitjà li agrada la previsibilitat fins que la previsibilitat es torna avorrida o escassament productiva.