Xi i Trump, cara a cara

Un governa l’única civilització que s’estén a través de cinc mil anys d’història, l’altre s’estableix a la cúspide del poder hegemònic que fins fa poc ha governat sobre la gairebé totalitat del planeta. La guerra dels aranzels ha posat cara a cara Xi Jinping i Donald Trump. Tots dos saben que és un camí erroni, però cap vol fer el primer pas cap a la sortida, perquè tot i que una minoria il·lustrada defensa que és el millor que podien fer, el nacionalisme baladrer de la massa ho pot qualificar de debilitat. "Quan arriba el moment de posar-te dret, t’aixeques", diu una dita xinesa, mentre gran part de la població es prepara per al pitjor i sembla recolzar, segons el diari South China Morning Post, la decisió de Xi de contraatacar les fanfarroneries de Trump. La Xina sap que les seves perspectives de desenvolupament es veuran afectades si s’interromp el comerç amb els EUA però, també, que té tots els trumfos. En aquesta partida, que afecta el món sencer, el temps és l’as, i Pequín el té a la màniga i el gestiona molt millor que Washington, per això s’ha estat preparant per a aquesta guerra des del 2018, quan Trump va fer el seu primer conat bel·licós. La guerra dels aranzels no va agafar la Xina per sorpresa, però sí la seva dimensió. Arribats al 145% ordenat per Trump, va respondre amb una imposició als productes nord-americans del 125% i la sentència que "aquesta serà l’última pujada". Per a Pequín, aquestes càrregues són suficients per destruir el comerç bilateral i no té sentit continuar augmentant-les. Xi és conscient que el partit comunista troba la seva legitimació en la millora del nivell de vida dels xinesos i no vol arriscar la seva posició. Per això ha deixat la porta oberta a la negociació, sempre sobre una "base igualitària i respectuosa". Trump sap poc de respecte i no està interessat en absolut en la igualtat, però els seus barons tecnològics l’han forçat a fer el primer pas cap al final de la confrontació. Sense els escarafalls d’X i divendres a la nit, l’Oficina de Duanes dels EUA va informar que quedaven exempts dels anomenats "aranzels recíprocs" els telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, discos durs, processadors de computadors, xips de memòria i les màquines utilitzades per fabricar semiconductors. L’exempció dona un respir a la indústria tecnològica xinesa, però sobretot impedeix la patacada d’Apple, els mòbils de la qual s’acoblen en un 80% a la Xina, i de Microsoft, també amb enormes interessos, inclosa la fabricació de la consola Xbox al gegant asiàtic. El primer assalt l’ha guanyat Xi, però el combat no s’ha acabat. Trump, malgrat la seva menyspreable actuació, ha demostrat que la majoria de països vol continuar tenint els EUA al seu costat. La Xina, per contra, ha constatat el seu aïllament al veure com molts s’han posat de perfil –Espanya és l’excepció–, quan l’emperador el va apuntar amb el dit. El més greu podria arribar si Trump opta per fer de la Xina el boc expiatori de la seva incapacitat per solucionar la crisi política, econòmica i social que enfosqueix el futur dels EUA, més enllà de la pugna per l’hegemonia mundial.

El més llegit