La ministra d’Educació i secretària general del PSOE a l’Aragó, Pilar Alegría, ha denunciat la campanya d’assetjament que està patint a les xarxes socials arran de les explicacions que va donar la setmana passada després de publicar-se una informació sobre una suposada festa organitzada per l’exministre de Transports José Luis Ábalos al Parador Nacional de Terol el setembre de l’any 2020, quan ella era la delegada del Governa la comunitat. Aquest episodi revela en grau extrem tres fenòmens de la política actual que són determinants del clima de polarització que vivim. En primer lloc, tenim la impunitat dels que utilitzen les xarxes socials per insultar els adversaris polítics sense que aquestes plataformes activin cap mecanisme de control cap al que publiquen usuaris anònims, que no són en cap cas ciutadans utilitzant el seu legítim dret a la llibertat d’expressió sinó adversaris partidistes que fan de la vexació una forma de desgast polític. Mentre la legislació no equipari la responsabilitat editorial dels propietaris de les plataformes amb la que tenen la resta d’editors, aquesta mena de pràctiques com les que pateix ara la ministra Alegría es mantindran impunes. En segon lloc, estem davant d’un nou episodi d’utilització partidista d’aquesta tipus de fang informatiu i judicial. El PP i el PSOE, el PSOE i el PP, cauen massa sovint en la trampa dels seus respectius socis populistes a destra i a sinistra. Ara, amb Pilar Alegría, el PP flirteja amb aquestes insinuacions, però en altres ocasions ha sigut el PSOE que s’ha mogut en aquesta mateixa ambigüitat. Vist el rèdit que obtenen d’altres, és lògic que tinguin aquesta mena de temptacions, però els partits centrals del sistema polític, sobre els quals recau alternativament la responsabilitat de governar, haurien de trobar altres camins per donar resposta a aquest repte. Finalment, en aquest atac menyspreable contra la ministra Alegría hi ha un component masclista, no només pel tipus d’insinuacions que es difonen sinó perquè si la delegació del Govern hagués estat en mans d’un home en aquell moment, o el ministeri en mans d’una dona, el cas o el presumpte cas no hauria existit. Com ha dit la ministra, el que pateix aquests dies és el que pateixen moltes dones de manera silenciada quotidianament, però en aquest cas l’efecte es multiplica i s’amplifica.