Siguem de l’equip que siguem, jo del Barça, tots sabem que si hi ha un club capaç de l’impossible aquest és el Reial Madrid. Estem en el seu moment favorit de l’any, quan més a gust se sent, en els dies previs a una gran remuntada. La que s’ha començat a cuinar. Podríem viatjar en el temps, per exemple fins al 1984, i recordar aquella bogeria col·lectiva que es va viure contra l’Anderlecht, quan es va remuntar al Bernabéu un 3-0 de l’anada amb Camacho de líder i amb el Butragueño més golejador. Però no és necessari. En els últims anys, el Madrid també ho ha aconseguit amb una assiduïtat sorprenent. Que l’hi diguin al gran City de Guardiola, que va caure en els últims minuts sense que Pep sabés reaccionar. O al PSG de Messi, Neymar... i Mbappé, superats pel vendaval blanc. Ara, després del que s’ha vist a Londres, a tots ens sembla que és gairebé impossible que torni a passar, que aquest Madrid amb dubtes, que guanya per la mínima el Leganés, que té diversos futbolistes importants lluny del seu millor moment o més nerviosos del compte, ho pugui fer una vegada més. I a més, davant hi tornarà a haver un Arsenal que no ha encaixat més de dos gols en tota la temporada i que té les idees molt clares, però...