La decisió de Donald Trump de suspendre durant 90 dies l’entrada en vigor dels nous aranzels a desenes de països i a la Unió Europea ha suposat una treva en la guerra comercial desencadenada per la nova Administració nord-americana, però no ha aclarit la incertesa provocada per la seva erràtica política comercial. La reacció positiva de les borses ha posat de manifest l’alleujament d’uns mercats que havien reaccionat negativament a la imposició d’aranzels que anaven a més enllà del 10% anunciat inicialment. Malgrat que Trump ha exclòs la Xina d’aquesta treva, la seva marxa enrere ha sigut interpretada pels observadors com una disposició a negociar que contrasta amb l’actitud bel·ligerant que va adoptar a principis de la setmana. La seva decisió respon, probablement, a l’alarma que havien suscitat les conseqüències del seu anunci per a la mateixa economia nord-americana. El ràpid deteriorament del valor dels bons nord-americans i els dubtes que planteja la capacitat dels Estats Units de fabricar de manera competitiva, al mateix país, els productes gravats amb aranzels prohibitius van provocar crítiques en sectors econòmics que Trump s’ha vist obligat a escoltar. Entre aquestes crítiques, les del bilionari Elon Musk, un dels seus principals valedors, però també la de milions de nord-americans que tenen gran part dels estalvis dipositats a la Borsa de Nova York.