Reforma farmacèutica a mitges

L’avantprojecte de llei de medicaments i productes sanitaris aprovat ahir pel Govern, pendent encara dels tràmits parlamentaris per via d’urgència, representa la renovació més important del sistema de prescripció de medicaments des de la reforma del copagament el 2012. Tot i que en la versió que ahir va sortir del Consell de Ministres, menys ambiciosa del que s’havia planejat. A l’espera d’aconseguir un acord al Congrés (i amb els ministeris econòmics), precisament l’ajust del grau de copagament per franges de renda ha quedat fora del text. Aquesta revisió es plantejava en termes raonables: tenia previst accentuar la progressivitat, rebaixant el percentatge i la despesa màxima per mes per a les rendes extremadament baixes, augmentava a canvi moderadament l’aportació de les rendes més altes, i diferenciava entre els jubilats amb pensions més reduïdes i els que disposen d’ingressos molt superiors a la pensió màxima. En canvi, la proposta que es posarà a debat sí que inclou nombroses mesures que agilitzen la prescripció i la dispensació de medicaments, cosa que evita gestions repetides per al pacient, alleugereix d’intervencions rutinàries els metges i reconeix el paper de la infermeria . L’avantprojecte també estableix un sistema de fixació del cost dels medicaments finançats per la sanitat pública, i particularment els genèrics, que s’aspira que tingui com a conseqüència un estalvi de la despesa farmacèutica i una disminució dels casos de desproveïment de determinats fàrmacs. Com en tantes altres normes en les quals s’introdueixen regulacions al funcionament del mercat, és difícil pronosticar fins a quin punt les intencions acabaran reflectint-se en resultats en els termes esperats. El complex sistema d’establiment de "preus seleccionats" dels genèrics, per exemple, segons la ministra de sanitat, Mónica García, hauria de crear "una sana competència que garanteixi preus més assequibles per als usuaris i el sistema de salut", amb un estalvi de fins a 1.300 milions d’euros, per la via d’afavorir l’ús dels genèrics de preu més baix, però, alhora, finançar parcialment els que superin aquest preu. Les empreses farmacèutiques, en canvi, consideren que aquest sistema "generarà una tendència automàtica a minimitzar preus de medicaments fora de patent" que podria posar en qüestió la viabilitat de línies de producció de medicaments a Espanya per passar a dependre de la producció exterior, cosa que amenaçaria l’estratègia pactada amb el Govern per garantir l’autonomia de subministrament necessària davant crisis sanitàries o del sistema de comerç internacional. Més difícil és qüestionar, malgrat els recels de la professió mèdica, les mesures que eviten gestions redundants, retards innecessaris i sobrecàrrega de treball evitable, com la prescripció de medicaments per a malalties episòdiques (com migranyes) sense necessitar d’aconseguir una nova recepta mèdica, o l’autorització perquè infermeres i fisioterapeutes decideixin la utilització d’antibiòtics quan passa a ser necessari en l’evolució de pràctiques que ja formen part de les seves funcions, com les cures de ferides. No només es tracta de reconèixer la seva competència: el nivell de col·lapse de l’atenció primària fa que aquest tipus de dreceres siguin necessàries per facilitar un servei més racional i pròxim al pacient.

El més llegit