Si ets polític i resulta que et condemnen per un delicte establert a l’ordenament jurídic, amb totes les de la llei, proves concloents i veredicte en ferm, tens dues possibilitats de sortir-te’n. Procurar que no et passi res perquè ets un president electe o carregar el mort a una conjura liberal i comunista contra la democràcia o, també, a una conjura antipatriòtica. A una conjura, en definitiva, que fa servir la judicatura com a arma llancívola contra la bona fe dels que defensen causes justes. O totes dues coses o totes tres alhora. El cas de Donald Trump ja va trencar els esquemes que teníem. Va ser condemnat pel cas de l’actriu porno Stormy Daniels, a qui va subvencionar perquè callés, però un jutge va decretar la seva "llibertat incondicional", amb la qual cosa no va pagar cap multa ni va entrar a la presó. Tot això passava deu dies abans que fos investit president. Mentrestant, el fiscal especial que dirigia les investigacions sobre la participació de Trump en l’assalt al Capitoli i pels intents de revertir el resultat electoral de 2020, declarava que ja ho tenien tot a punt per a "una condemna segura", just quan s’anunciava que el judici quedava en un no-res perquè Trump ja tornava a ser president i no es podia condemnar un president. És a dir: convicte i salvat per la campana.