Por: ¿justificada?

Una amiga ucraïnesa, nacionalitzada espanyola des de fa anys, em diu que fins ahir estava molt angoixada perquè hi havia un boig a Moscou però que ara encara ho està més perquè n’hi ha un altre a Washington. I Netanyahu sembla que no té fre. Tres bojos armats fins a les dents: ¡too much! El sondeig d’El País, el primer sobre el sentiment dels espanyols respecte al futur, va per aquest camí. Un 59% creuen que en cinc anys el món serà més violent i el 47% veuen probable una tercera guerra mundial. Però el que em sembla més rellevant és que només un 12%, davant el 49%, pensen que el món serà més pròsper. I un 11%, enfront del 60%, que serà més estable. ¿Està justificat aquest pessimisme? Que la invasió d’Ucraïna ja faci més de tres anys que dura, que Trump hagi decidit una guerra comercial sense precedents perquè el país més ric del món ha sigut robat durant anys per Europa, la Xina i el Vietnam (¡sí, el de la guerra!) i el genocidi de Netanyahu a Gaza generen sens dubte horror i por. I els mercats –satanitzats per part de l’esquerra però que ensumen l’economia– també tenen por. És clar, les grans empreses americanes (les de l’índex Standard & Poor’s de Wall Street) han perdut en tres jornades més del 10% del seu valor. Però és molt difícil que un governant, per poderós i maníac que sigui, pugui trencar la màquina econòmica del món. No estem en una crisi com la del 2008, sinó davant un vot de censura dels mercats (la suma dels estalviadors del món) contra un president americà amb molt poder –acaba de ser elegit i controla les dues cambres del Congrés– que s’ha passat un munt de nacionalisme. I els potentats que el van encoratjar i el van aplaudir estan commocionats. Elon Musk, que tant va saltar i el va finançar, acaba de dir que és partidari d’una zona de lliure comerç amb Europa. Aranzels zero contra el 30% del seu admirat cap. ¡Un ou i una castanya! I un banquer respectat per l’establishment, Jamie Dimon, que presideix JP Morgan des del 2006, diu, en la carta anual als seus accionistes, que les tarifes augmentaran la inflació, poden comportar una recessió i faran malbé la relació d’Amèrica i els seus socis comercials. En suma, que tot s’ha d’arreglar de pressa. Gairebé el mateix que Powell, el president de la Reserva Federal, nomenat per Trump en el seu primer mandat, a qui ara el president ha enviat un missatge a la seva xarxa: "Jerome, deixa de fer política i abaixa els tipus d’interès per quedar bé per una vegada". Trump diu que no canviarà mai de política i, en resposta a les mesures de retorsió, ha amenaçat la Xina de doblar-li els aranzels. Però si l’economia s’ennuega, Amèrica és una democràcia i d’aquí a 19 mesos hi ha eleccions per renovar totalment la Cambra de Representants. I l’economia compta. El pessimisme té raons. Però ja està provocant reaccions que poden acabar forçant Trump a fer la marxa enrere. Però, si n’hi ha, ¿quant pujarà la factura de la rectificació? És una cosa que també fa por.

El més llegit