¿Vivim un canvi d’època?

Ens trobem en un moment històric de transformació profunda que afecta economies, societats i vivències personals. Aquest canvi forma part d’un període històric que ha estat marcat per diferents revolucions industrials, cadascuna transformant el nostre món de manera significativa. Des del segle XVIII han anat apareixent nous nuclis tecnològics que han transformat el món, amb cicles successius de destrucció creativa que canviaven no només la base material de les societats, sinó també la geografia, la cultura i les mateixes institucions pròpies del cicle anterior. Des de la primera revolució industrial, basada en el carbó i la màquina de vapor als segles XVIII i XIX, fins a la tercera revolució digital amb internet, cada etapa ha introduït canvis disruptius. Avui, la quarta revolució industrial, o revolució del coneixement, està canviant no només la producció i els models de negoci, sinó també la vida quotidiana i la forma com ens relacionem amb el món. La revolució del coneixement es caracteritza per la interconnexió global, la intel·ligència artificial, la digitalització massiva i la importància creixent del coneixement com a recurs clau de la nova base econòmica i del funcionament de les institucions publiques i privades en un context d’un fort increment de la complexitat del sistema. Aquestes transformacions generen oportunitats, però també reptes importants, com la necessitat d’equilibrar desenvolupament econòmic amb sostenibilitat i equitat. Tot i la complexitat del nou sistema tecnològic i econòmic, intentaré sintetitzar els elements clau diferencials del nou cicle que estem vivint, en relació amb el cicle anterior propi de les societats industrials. Son els següents: 1. Complexitat sistèmica. Les interaccions entre persones, organitzacions i tecnologies fan que els sistemes siguin cada cop més complexos, en el sentit del nombre d’agents i de funcions actuants i de les seves interrelacions. La qual cosa requereix noves eines d’anàlisi i de projecte, o el que Donella Meadows en deia pensament sistèmic. 2. Velocitat de canvi. Els canvis tecnològics s’implementen amb una rapidesa sense precedents. Estem vivint en una economia exponencial, que comporta canvis culturals radicals. Des de la invenció del transistor i de la seva integració en circuits integrats i la famosa llei de Moore, estem vivint en un món que evoluciona a velocitats exponencials, com no havia passat mai abans en la historia de la humanitat. 3. Globalització. La interconnexió econòmica i cultural redefineix les fronteres tradicionals. Avui el nostre món és el món i les xarxes globals estan presents a la nostra vida diària. La revolució industrial va inventar la fàbrica com un ens autosuficient que transformava unes matèries primeres en un producte acabat. Avui en dia la fàbrica dels segles XIX i XX ha estat substituïda per un sistema global interconnectat en què cada element aporta un valor a la cadena corresponent de què forma part. 4. Coneixement. La formació i gestió del coneixement s’han convertit en factors decisius per al progrés. El coneixement, el talent de les persones, condiciona el futur de les nacions, i la capacitat de generar, atraure i fixar talent és el que determina la riquesa de ciutats i de països. Per generar talent cal un sistema educatiu d’alta qualitat en tots els àmbits. La millor inversió en termes econòmics i socials és la inversió pública i privada en educació i en centres i activitats culturals. Però amb el talent propi no en tenim prou, perquè la diversitat és la base de la capacitat creativa. Per atraure talent cal disposar de "pistes d’aterratge" com centres d’R+D, universitats i ecosistemes innovadors urbans en què vulgui viure i treballar gent de tot el món. Estem vivint en un temps de canvi accelerat, que afecta de forma molt significativa, en sentit positiu o negatiu, persones, ciutats, territoris i països del món. Hi haurà guanyadors i perdedors. De la capacitat que tinguem per adaptar-nos a aquest nou món, en dependrà el nostre futur.

El més llegit