Neró, Trump i les flames

Era allà, als jardins de la Casa Blanca, ufà davant la seva última malifeta: desencadenar la guerra comercial planetària. Trump mostrava la pissarreta dels aranzels com Neró tocava la lira mentre cremava Roma. D’acord, sembla que l’extravagant emperador romà mai es va dedicar a l’art de les muses mentre les flames devoraven la capital de l’imperi, però aquesta és la imatge que ha quedat en l’imaginari popular. No ho va fer, però atesa l’excèntrica crueltat del personatge, podia haver-ho fet. Trump encara no s’ha passejat amb una corona de llorer, però ja no ens sorprendria. Tots els experts assenyalen que els arguments reprovatoris del president nord-americà per propiciar aquest tomb a l’economia mundial són erronis, però Neró també va culpar falsament els cristians de l’incendi... i va marcar l’inici de la seva persecució. Poca broma amb la capacitat destructiva de les acusacions espúries. Trump juga amb la por. Llança la bola dels aranzels i espera que el món, aterrit, s’arrossegui davant d’ell pregant magnanimitat. Només així s’entén que Rússia hagi quedat al marge dels gravàmens o que l’Iran només hagi sigut castigat amb un 10%. Les negociacions amb els dos països ja han trobat les seves vies. Per a la resta del món: el caos econòmic i el temor d’una recessió global. Trump llança les boles, però el seu joc també produeix moviments que s’escapen del seu control. Com el creixent orgull europeista o el descol·locament dels seus seguidors ultres. Aquí es troba la difícil papereta de Vox. La contradicció de definir-se com a ultranacionalista i anar en contra dels interessos d’Espanya. Abascal ha optat per carregar contra la UE i Sánchez pels aranzels de Trump. Com un cristià criticant Sant Pere crucificat mentre ell mateix és clavat a la creu, tot per ordre de Neró. La por i la crueltat defineixen la política trumpista. La falta de compassió regeix al donar suport de forma incondicional al genocidi perpetrat per Netanyahu o bé al provocar unes deportacions errònies de persones en asil. La pedagogia de la brutalitat. ¿Es filtrarà en tota la societat? Neró es va inventar tota mena de notícies falses contra els natzarens, fins i tot va prendre el sagrament de l’eucaristia en el sentit literal i els va acusar de caníbals (¿recorden Trump afirmant que els migrants menjaven mascotes?). Contra ells va ordenar les pitjors salvatjades. Van ser devorats per bèsties, crucificats o cremats vius i utilitzats com a il·luminació nocturna. Però tanta ferocitat va tenir un efecte inesperat, va augmentar la seva imatge de màrtirs i herois. Ja sabem com va acabar la història: amb el cristianisme convertit en l’única religió oficial de l’imperi. No menyspreem la capacitat col·lectiva de resistència a la deshumanització, especialment quan El Dorado promès transmuti en un patiment estèril. A la fi, aquest Trump que es delecta provocant la por, pot acabar convertint-se en el revulsiu de si mateix: el símbol de tot el que no volem ser. Davant la mesquinesa del búnquer, un puixant punt de trobada.

El més llegit