Cory Booker, senador demòcrata per Nova Jersey, va pujar a la tribuna del Senat dels Estats Units i va parlar –el que mai s’havia vist– durant vint-i-cinc hores i cinc minuts. En aquell temps no es va asseure, no va sortir a menjar, no va utilitzar el lavabo. Múltiple miracle. Dos dies abans, molt lluny d’allà, jo vaig anar a recollir la meva filla a l’escola, a la tarda, i després de llançar-li una bateria de senzilles preguntes –què tal el dia, què tal l’examen de ciències naturals, què tal la presentació del treball sobre Letònia– va reduir totes les seves respostes a un letal "suposo que bé". Em fascinen sempre aquestes dues maneres de tractar amb els altres: la de la gent que parla molt, que omple la conversa sense parar, i la de la gent que, en realitat, la buida i ho redueix tot a una sentència, que ni tan sols ha de quedar clar què significa, com quan dius "suposo que sí". Em sembla tan difícil una maniobra com l’altra.