Els mercats contra Trump

Als Estats Units, el 62% –164 milions– de la població adulta participa en accions d’empreses cotitzades, ja sigui directament o a través de fons de pensions i inversió. Tenint en compte que a Donald Trump el van votar 77,4 milions persones, una gran majoria dels seus votants no deuen estar especialment satisfets pels efectes financers de les mesures aranzelàries que està prenent el seu admirat president. Ni tan sols al més acèrrim seguidor trumpista li deu agradar comprovar que el seu patrimoni pot valer avui, depenent de la cartera de renda variable que tingui, entre un 10 i un 20% menys del que valia fa tres mesos. No es tracta només que les seves decisions, molt més extremes del que podia preveure’s abans de les eleccions al novembre, estiguin alterant el sistema de llibertat de comerç global que va començar a desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial. Els seus plans i amenaces aranzelàries ja estan afectant directament els estalvis dels ciutadans nord-americans i dels seus votants. Els gestors dels grans fons d’inversió comencen a calcular els efectes que les mesures desplegades al més pur estil de l’oest salvatge poden tenir en l’evolució de l’economia i les expectatives de creixement de les empreses. A la incertesa s’ha sumat la inseguretat. A veure qui s’atreveix a plantejar un pressupost empresarial amb cert realisme si una part important de les vendes s’exporten als EUA. Un exemple: un 18,6% de les vendes d’Inditex, 7.185 milions d’euros, van ser destinades a aquest país l’any passat. La primera companyia espanyola en borsa ja estudia poder fabricar allà per escapolir-se de les amenaçadores tarifes. El crac borsari en el qual estem immersos no és producte, a diferència de passats, de les males pràctiques del sector financer, de l’excés de crèdit de les hipoteques, d’una bombolla tecnològica creada sobre peus de fang o d’una pandèmia. El culpable viu a la Casa Blanca. L’únic escenari positiu sobre la taula és que l’empitjorament econòmic arrossegui encara més a la baixa els mercats i que Trump es vegi obligat a rectificar per la pressió que començarà a rebre per tots costats, especialment dins del seu país. Algú ha de quedar en el partit republicà (els seus líders abans encapçalaven les llibertats econòmiques i la globalització) que pugui frenar aquestes decisions des del poder legislatiu que emana del Congrés. Per posar-hi una mica d’optimisme, sempre podem pensar que Trump continua anant de farol, que tot el que està anunciant és fruit d’una estratègia deliberada per generar caos i desconcert a propòsit. Com a especulador immobiliari que és, coneixedor de les valoracions d’actius i les trampes que defineixen aquest sector, porta al límit les negociacions del seu particular monopoly terraqüi. Pensar que un dia Trump, apressat per la realitat, anunciarà que tot era una broma de mal gust per posar el sistema a prova és la nostra esperança. L’altra és esperar: queden 1.313 dies fins a les pròximes eleccions presidencials dels EUA.

El més llegit