Del dia de l’alliberament al dia del caos

Trump s’ha entossudit a acabar amb el dèficit de la seva balança comercial a risc de desencadenar una guerra comercial global i generar un greu perjudici per a l’economia mundial, sobretot per a l’americana. Comença a contemplar-se un escenari de possible recessió als EUA. El "dia de l’alliberament" va informar sobre la imposició d’un aranzel universal del 10% a totes les importacions dels EUA. Però a més, uns 60 països es veuran afectats per taxes més elevades a partir del 9 d’abril, entre els quals la Unió Europea (20%) i la Xina (34%, que ja acumula un 50%). La notícia ha generat preocupació i una onada de crítiques arreu del món. I suposa la ruptura més gran de l’ordre comercial internacional des de la Segona Guerra Mundial. Trump es basa en un diagnòstic equivocat que comporta mesures també errònies i efectes no desitjats. Per això és necessari aclarir i desmentir algunes de les seves afirmacions. La primera és que Trump considera que l’IVA europeu és com un aranzel, però no és així. L’IVA és un impost que paguen els consumidors per tots els productes, siguin produïts dins d’Europa o importats, per tant, no és un gravamen que faci perdre competitivitat a productes nord-americans. A més, en el càlcul dels aranzels anunciats no hi ha reciprocitat partint dels aranzels que suporten els EUA, sinó que divideix el dèficit comercial de cada país per les importacions, i hi aplica el 50%. Segon. La balança exterior dels EUA amb la UE no és tan negativa com apunta Trump. El dèficit comercial de béns el 2023 era de 157.000 milions d’euros. No obstant, en els serveis, és la UE la que té un saldo negatiu amb els EUA de 109.000 milions d’euros, sobretot en serveis tecnològics i financers. És a dir, el desequilibri total és només de 48.000 milions d’euros a favor de la UE. Semblaria una estratègia més encertada que Europa gravi amb algun tipus de taxa els serveis importats que els béns industrials produïts als EUA. Tercer. Trump vol venjar-se dels europeus perquè creu que l’estem enganyant, i així enfortir la seva posició de lideratge mundial. No obstant, la UE pot sortir més enfortida que els EUA del xoc aranzelari, tant per un reforçament del seu mercat interior (450 milions de consumidors de renda mitjana-alta amb un alt poder adquisitiu, que compraran més productes fabricats dins d’Europa), com del seu posicionament comercial al món. La UE es reafirmarà com el soci més fiable per al Sud Global davant els EUA, que deixarà de ser el soci preferit per a les grans economies (el Canadà, Mèxic, el Japó, Corea del Sud, la Xina i Europa, entre d’altres). Quart. El somni de Trump és que el que es consumeixi als EUA es produeixi en aquest país (Make America great again). Un somni que l’economia no compra. Les borses han reaccionat al "dia de l’alliberament" amb caigudes significatives, especialment l’americana. La incertesa no és bona per als negocis. D’una banda, hi ha un clar risc de desaprovisionament en productes importats pels EUA i que es produeixin costoses interrupcions en la cadena de subministraments. De l’altra, es preveu un increment de preus, que perjudicarà la capacitat de consum dels nord-americans i el creixement del PIB. Augmenta així el risc d’estagflació (estancament econòmic amb inflació). Tampoc sembla factible l’estimació d’ingressos per aranzels de l’Administració Trump, ja que de l’ingrés net s’han de descomptar les pèrdues econòmiques internes per la caiguda de vendes a causa de l’augment dels preus i les pèrdues externes, per les represàlies aranzelàries de tercers països. Davant el caos i la incertesa que ha generat la política de Trump, la Unió Europea ha de donar una resposta unida, serena, basada en el diàleg i selectiva, perquè els efectes sobre l’economia no siguin elevats. Els EUA representen el 16% de les importacions mundials el 2023, no gaire lluny de la UE (14%) i la Xina (13%). La resposta d’aquestes dues economies als nous aranzels nord-americans i la seva capacitat de negociació determinaran la magnitud de l’impacte econòmic global. Trump està convençut que l’estratègia triomfarà a llarg termini, si bé a curt hagi de patir. Però la política sol tenir poca paciència quan l’economia es contrau. El temps demostrarà que l’estratègia de Trump és equivocada perquè en una guerra aranzelària tothom perd.

Del dia de l’alliberament al dia del caos

El somni de Trump és que el que es consumeixi als EUA es produeixi en aquest país (‘Make America great again’). Un somni que l’economia no compra

El més llegit