El món ja té el temari del gran examen a què el sotmetrà Donald Trump durant la seva segona presidència: aranzels universals del 10%, del 20% a la UE, del 34% a la Xina i del 25% per als automòbils, entre una llarga llista de nous gravàmens. En termes comercials, els Estats Units tornaran dissabte a la situació de 1930. ¿Com respondre-hi? Si fos un atac convencional en una guerra comercial convencional la resposta seria apujar l’aposta. Però la UE i la resta del món s’enfronten a un subhaster que busca aquesta reacció compulsiva per tenir l’avantatge en la negociació. L’art de les subhastes consisteix a saber en quin preu pararan els altres que liciten. I els subhasters són els especialistes a esporuguir els altres per treure el millor preu, sense importar-los res ni ningú. El repte és determinar en quin percentatge està disposat a cedir Trump. Jugar amb el temps és la millor carta. El subhaster basa en part el seu èxit en l’efecte sorpresa, a tenir la iniciativa, aparentant que no està assumint cap risc i que són els altres els que se la juguen. Per això cal posar en evidència que Trump també té risc i ell és qui té pressa en aquesta subhasta. ¿Aguantarà uns mesos amb un aranzel del 20% a la UE si el percentatge real al qual voldria arribar és el 5%?