Els grans fons no sempre són tan voltors com els pinten, per molt que s’obstinin els illetrats que, sense distinció, disparen a qualsevol integrant del sistema capitalista. Bé ho saben els financers que el 2023 van aconseguir el control de la siderúrgica Celsa, el grup industrial més gran de Catalunya, i van desplaçar de la propietat la família fundadora, els Rubiralta. Va ser així després que una sentència donés la raó a diversos fons i bancs internacionals que havien arribat al capital de la mà dels fundadors i amb els quals els Rubiralta tenien uns deutes astronòmics impagats. A l’instant es van convertir en uns empestats per a part de l’opinió pública, empresarial i social. No van ser pocs els que van donar per fet que trossejarien i desmembrarien el gegant de la ferralla, amb les seves fàbriques i els seus llocs de treball. Poc va importar que els nous propietaris posessin un executiu respectat al capdavant de l’empresa (Rafael Villaseca, exconseller delegat de Gas Natural), dissenyessin un pla estratègic i comencessin a posar ordre en les finances del grup, alhora que buscaven un soci industrial que defensés l’espanyolitat de la companyia, com demanava el Govern. Celsa podia haver sortit de l’uci, però no deixaria mai l’hospital.