La condemna de la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, a quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació ha pertorbat encara més la política d’un país com França, sumit en la inestabilitat des de les últimes eleccions. No ha sigut tant la pena de presó –de la qual només haurà de complir dos anys, en llibertat vigilada– la que ha provocat un terratrèmol, ja que aquesta era esperada per la majoria dels observadors, sinó la inhabilitació. Efectivament, al ser de compliment immediat fa molt difícil que Le Pen pugui ser la candidata de Reagrupament Nacional, la formació que lidera i a la qual els sondejos atribueixen entre el 34% i el 37% dels vots en les eleccions presidencials previstes per al 2027. Tots els observadors donaven per descomptada la condemna per desviació de fons públics europeus, a través d’una trama que va iniciar el seu pare, Jean-Marie Le Pen, i que ella va continuar utilitzant. No obstant, tant ella com bona part de l’opinió pública pensaven que el tribunal no la descavalcaria de manera gairebé definitiva de la carrera a la presidència. Una decisió que ha atiat el debat sobre les implicacions polítiques que poden tenir les resolucions judicials.