Govern i presumpció

El TSJC, per unanimitat i sent un tribunal format per tres magistrades i un magistrat, ha revocat la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que condemnava el conegut futbolista Dani Alves a quatre anys i mig de presó per l’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton, i ha dictat la seva absolució. Aquesta diferència de criteri s’explica perquè, mentre que la primera sentència donava credibilitat a la versió de la noia i considerava provat que Alves la va penetrar sense el seu consentiment i amb violència, la decisió del TSJC posa en dubte la credibilitat del relat de la noia perquè considera que no concorda ni amb les imatges de les càmeres de seguretat ni amb les declaracions d’alguns testimonis, raó per la qual ha determinat que existeixen insuficiències probatòries en contra del futbolista i, aplicant la màxima in dubio pro reo, ha optat per preservar la presumpció d’innocència. La decisió del TSJC ha suscitat controvèrsia, en gran manera, perquè ha tensionat l’aplicació de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del només sí és sí, ja que si la primera sentència es va basar en el consentiment com a element clau, la segona ha prioritzat la corroboració objectiva del relat de la víctima sobre l’absència de consentiment. Irene Montero, la promotora de la llei, ha qualificat la justícia de patriarcal i l’ha acusat d’exercir violència institucional, mentre que ha criticat la mala aplicació de la llei per part dels jutges. La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha insistit en la necessitat de donar credibilitat a la víctima al considerar que hi ha prou motius per fer-ho. I la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha anat més lluny al censurar que es qüestioni el testimoni d’una víctima i que es digui que "la presumpció d’innocència està per davant del testimoni de dones joves", unes declaracions que resulten del tot impròpies en boca d’una vicepresidenta del Govern. És lícit discrepar de les decisions dels jutges, i de fet, si existeix la possibilitat de recórrer les sentències és perquè s’assumeix que hi pot haver interpretacions diverses per part dels diferents tribunals en funció de la valoració de les proves i també perquè poden produir-se errors judicials. Però el que resulta inacceptable és que sigui el mateix poder executiu el que qüestioni que els jutges compleixin amb una de les seves comeses bàsiques, que és salvaguardar la presumpció d’innocència, una garantia consagrada en la Declaració Universal dels Drets Humans i un dret fonamental. Perquè pretendre que els jutges desatenguin aquest principi i basin les seves decisions en creences i no en proves és una regressió molt perillosa que atempta contra els fonaments de l’Estat de dret, i això és una cosa que un govern respectuós amb els principis liberals no s’hauria de permetre. Perquè després diguin de Trump.

El més llegit