Des que Recep Tayyip Erdogan va arribar al poder, el 2002, Turquia ha sigut considerada pels politòlegs com un cas típic de règim autoritari competitiu. Un país on les urnes encara determinen qui governa els diferents esglaons de l’Administració, malgrat l’actuació autocràtica del poder. La detenció del principal líder de l’oposició, Ekrem Imamoglu, probable adversari d’Erdogan a les presidencials del 2028, pot suposar la fallida d’aquest delicat equilibri entre autoritarisme i democràcia. Un punt de no retorn cap a un règim més semblant al que hi ha a Rússia que al que preval a Europa. Encara és aviat per arribar a una conclusió tan taxativa, malgrat la repressió que acompanya la detenció manipulada d’Imamoglu, amb l’arrest de més de 2.000 persones i l’empresonament de més de 200, entre aquestes, nombrosos periodistes.