Quan Pere Català Pic va fotografiar l’espardenya de set vetes que trepitja una creu gammada, estesa de nit en un terra de llambordes lluents perquè fa poc que ha plogut, no podia imaginar que l’espardenya, les vetes, el paviment i l’esvàstica acabarien essent una mona de Pasqua al cap de quasi noranta anys. Era la tardor de 1936 i aquella instantània es va convertir en el primer cartell fotogràfic del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat per Jaume Miravitlles amb l’ajut de gent com el mateix Pere Català. Per a André Malraux, aquest "Aixafem el feixisme" era un dels millors cartells de guerra mai vistos. La iconografia és senzilla i poderosa: és una humil espardenya que no solament trepitja, sinó que esmicola, el poderós, devastador símbol nazi. Les esquerdes que l’impuls republicà i democràtic provoca en l’esvàstica han estat, durant molt anys, emblema gràfic de la resistència antifeixista.