El canvi radical que s’ha produït a l’escenari internacional amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ha portat la Unió Europea a plantejar-se no només la necessitat de reforçar la seva defensa, vist que ja no podrà comptar amb l’empara militar dels Estats Units, sinó també a planificar la protecció davant les emergències, siguin aquestes del tipus que siguin. Les contemplades en el projecte van des de desastres mediambientals, pandèmies o ciberatacs, fins a hipotètics conflictes bèl·lics. Un panorama, així vist, desolador. Tot i que la Comissió Europea no pretén atemorir la població sinó únicament conscienciar-la del risc. Però el cert és que el simple avís que aquestes són amenaces que planen sobre nosaltres no deixa de ser inquietant. I això que les catàstrofes esdevingudes en els últims cinc anys només a Espanya ja ens haurien d’haver vacunat contra l’alarmisme. Es va viure la pandèmia de la covid, que es va compartir amb la resta de la humanitat, l’alarma per les conseqüències de la guerra a Ucraïna, l’erupció del volcà de La Palma o la dana valenciana. Emergències que van arribar al límit dels pitjors malsons. Ara, la UE mira d’evitar que qualsevol d’aquestes circumstàncies, en cas de produir-se, torni a agafar desprevinguts i indefensos tant la Unió com els països i els ciutadans particulars.