Peronisme en un món boig

Ho he explicat en altres ocasions, però, com diria un polític populista: "Jo no em repeteixo, jo insisteixo". És impossible, per a qualsevol persona nascuda fora de l’Argentina, entendre la política d’aquest país. Per això, quan em van convidar a la Fira del Llibre de Buenos Aires, vaig aprofitar per visitar una llibreria. "Vull un assaig per comprendre per fi el peronisme", vaig dir. "El peronisme no es llegeix, el peronisme es viu", va contestar el llibreter, desafiant tota lògica de venedor. Me’n vaig anar sense res, però un altre col·lega, José Ignacio Carnero, va tenir més sort uns mesos després. A ell sí que li van donar un volum que explicava quasi un segle del moviment de Perón. El va llegir en dues nits d’hotel, i després va tornar a la botiga. Va deixar el llibre al taulell i va deixar anar: "No vaig entendre res". El seu llibreter va respondre: "Llavors ho vas entendre tot". És impossible entendre el peronisme, però resulta que ara l’entenc, perquè acabo de devorar el nou llibre de Darío Adanti: El peronismo explicado a los españoles (Athenaica). Darrere d’aquest títol com de la sèrie per a dummies s’amaga un llibre divulgatiu i esclaridor, però també brillant i rigorós, que es llegeix com una novel·la trepidant plena de personatges de Marvel i girs de guió demencials. Comença pel més incomprensible: ¿com pot ser que el peronisme tingui fidels tant a l’esquerra com a la dreta? Bé, diu: ¿potser no hi ha carlins d’ETA i de Franco?, ¿no va trenar el procés als neoliberals conservadors de CiU amb els revolucionaris assemblearis de la CUP?, ¿és menys cert que la invasió de Rússia a Ucraïna suscita l’aplaudiment de l’esquerra anti OTAN i de grups neonazis? Adanti aconsegueix explicar-nos com, des de l’època colonial, l’Argentina va lligar el seu destí econòmic a la dependència de l’estranger (i en concret, a la Gran Bretanya). I com això va generar un sentiment popular antiimperialista, que Perón i la seva dona, Evita, van encarnar. Primer, per com van compensar amb les seves polítiques públiques la retenció de riquesa de les oligarquies i segon per un carisma novel·lesc que, com passa amb els personatges de ficció, va més enllà de la veritat i de la mort. Pel camí, Adanti explica l’origen del rostit o de la picana com una arma de tortura. Hi apareixen Atahualpa Yupanqui i Rodolfo Walsh. Hi ha nazis, coronels que fan rituals esotèrics i el Che Guevara rascant-se la coroneta: ¿com pot ser Perón un revolucionari si l’asilen Trujillo o Franco? Ah, i la mòmia d’Evita, que no descansa: en van amagar el cadàver embalsamat en camions, altells i habitacions de les escombres. Richard Feynman diu: "Si creus que has entès la mecànica quàntica és que no l’has entès". El mateix passa amb el peronisme. Passava. Adanti ens regala un llibre necessari en un moment en què ens sembla impossible entendre que no tot és blanc o negre, que no hi ha sols dos bàndols, que tot obeeix, com deia Tolstoi, al moviment de la història, que enllaça llocs i èpoques, pobles i líders, remots. Entendre el peronisme és un crossfit extrem per tonificar el cervell i enfrontar-se a les noves aliances sociopolítiques globals..

El més llegit