Abaixar IRPF i doblar taxa turística

El Govern va anunciar una rebaixa de l’IRPF per a rendes inferiors a 33.000 euros, que estalviarà 50 milions d’euros als contribuents, però alhora duplica la taxa turística i ingressa 90 milions més. Un negoci rodó. Mentre s’anuncia a so de bombo i platerets una rebaixa de l’IRPF s’incrementen un altre munt d’impostos i el resultat final és que la recaptació global de la Generalitat pujarà 219 milions. En definitiva, no és cert que baixin els impostos, al contrari, tornen a pujar. Fa uns quants anys que sentim, reiteradament, que la taxa turística la paguen els que ens visiten. És mentida: el 40% de les pernoctacions en allotjaments turístics de Catalunya són a càrrec de catalans. Així doncs, el que rebaixen d’una banda ens ho cobren doblat per l’altra. Apujar els impostos turístics, en aparença, no sembla greu, però en realitat sí que ho és, ja que el turisme és la nostra principal font de riquesa i ocupació. La modificació perpetrada pel Govern Illa, amb el suport entusiasta dels Comuns, permet que a Barcelona la taxa turística pugui arribar fins als 15 euros per persona i nit. A Roma i París, competidors directes de Barcelona, costa 7,5 i 8,3 euros, respectivament. Apujar els impostos pot omplir les arques de l’Administració, però afecta l’ocupació hotelera, més si es té en compte que Barcelona és la ciutat amb els impostos turístics més elevats d’Europa. La competència de Barcelona no és només amb altres capitals europees, també Catalunya competeix per atraure turistes amb altres comunitats dins de les nostres fronteres: les Canàries, Andalusia, la Comunitat Valenciana, les Balears i Madrid són rivals com a destinació i, d’aquestes, només les Balears té impost turístic... i no tan costós com el nostre. A banda de doblar l’impost, el decret de la Generalitat permet als ajuntaments aplicar un recàrrec de fins a 6 euros a la taxa turística. La tan esbombada progressivitat fiscal quan es parla de turisme desapareix i, a més, atorgar aquesta potestat als municipis és un risc perquè, molts d’aquests, tindran la temptació d’equilibrar els seus comptes gravant els seus visitants, que no hi aniran només de Múnic o Londres, també d’Igualada, Reus o Cornellà. L’impost turístic fa 12 anys que es troba en vigor, la seva creació es va justificar per millorar les infraestructures, però la realitat és que ni s’ha acabat la línia 9 del metro ni tampoc s’ha portat a terme l’ampliació de l’aeroport del Prat. Ara, per tranquil·litzar-nos, ens diuen que el 25% del que es recapti s’utilitzarà per promoure habitatge social. El cert és que la previsió d’ingressos per l’impost turístic a Barcelona equival a la quantitat que l’Ajuntament destina a vivenda. Dit d’una altra manera, som, una vegada més, davant la victòria del relat polític fals davant la veritat: l’Administració s’omple la boca d’afirmar que l’habitatge és la seva prioritat, però en realitat es fia tot el seu esforç en aquesta matèria al que aportin els contribuents, la majoria d’ells catalans.

El més llegit