Qualsevol persona que segueixi els discursos del president Salvador Illa sap perfectament que el concepte clau de la seva legislatura és el de "prosperitat compartida", una actualització de l’ideari socialdemòcrata que en temps de la polarització resulta gairebé revolucionari. La prosperitat compartida vincula la creació de riquesa al seu repartiment equitatiu entre persones i territoris. I malgrat tots els avatars, el treball i els impostos són el millor instrument per fer possible aquesta equació. El reconeixement de drets socials desvinculats de la vida laboral o les subvencions universals, sense tenir en compte les rendes dels beneficiaris, han resultat més espectaculars, més cridaneres, però menys eficients. En aquest context, és plenament coherent la decisió que adopta ara el Govern de Salvador Illa de reduir la pressió fiscal en el tram autonòmic a les rendes del treball fins als 33.000 euros. Ho fa en el marc d’un acord amb Esquerra per ampliar el crèdit de la Generalitat en 2.100 milions. La mesura és coherent per les dues parts, lliga amb la prosperitat compartida d’Illa i figurava en els últims pressupostos d’Aragonès que el PSC estava disposat a recolzar i que no van prosperar pels Comuns. Aquesta mesura no fa altra cosa que el que va demanar en el seu moment Ximo Puig des de València.