Hi ha debats relliscosos en què és impossible mantenir-se al marge. La salvatge controvèrsia suscitada per la publicació d’El odio, el llibre de Luisgé Martin sobre José Bretón, l’assassí condemnat per matar els seus dos fills en un acte de violència vicària, és en si mateixa un lloc molt perillós, ple de racons i de trampes argumentals, on es creuen diabòlicament el respecte a les víctimes, la llibertat d’expressió, l’espai creatiu i el lucre comercial. Diguem que la polèmica és tan apassionant com perversa, per això es converteix en el combustible ideal per propulsar el maniqueisme bàrbar de les xarxes socials. En el món real i no destruït per l’odi, si és que encara existeix, el primer que caldria dir és que no és possible el judici final sobre aquest assumpte sense haver llegit el llibre, com en el seu moment va ser xocant veure com linxaven Jordi Évole sense ni tan sols haver vist el seu documental sobre Josu Ternera. Veure, escoltar, llegir sempre és imprescindible.