París ha votat per convertir en zona de vianants 500 carrers ¡500! i a la meva ment es dibuixen entramats urbans accessibles, perquè hi habitin els seus veïns, que no només els utilitzin per dormir. Amb les seves botigues i els seus llocs de treball, les seves escoles i els seus centres mèdics, els seus llocs d’oci. De votar-lo a complir-lo hi haurà una bona tirada, però la imaginació és la primera parada en un trajecte que obliga al moviment, i això sempre està bé. Barcelona ja experimenta la ciutat de 15 minuts fa temps. Però mentre ideem aquesta urbs on els nens poden rondar sense por del trànsit dels cotxes, la natalitat cau en picat i l’edat dels nostres veïns, la nostra edat, s’allarga. La indústria antienvelliment fa passos de gegant; digues-me el que menges i et diré quant viuràs i sorprèn-te, com en els temps de fires de meravelles, de les noves troballes farmacològiques que alenteixen el deteriorament cel·lular, que poden frenar l’Alzheimer i les demències, que prolonguen la vida. La carrera científica no té sostre en la seva ambició: prolongar la vida és un somni tan antic com la mateixa consciència que acompanya l’instint de supervivència, i fer-ho en condicions òptimes de salut és el pas de rosca final.