Junts, part del càrtel

Malgrat la determinant influència que té en aquests moments Junts per Catalunya per a la governabilitat d’Espanya i per a la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant del Govern, una circumstància que emmascara tot la resta, el cert és que el seu poder a Catalunya, que és el seu terreny d’actuació prioritari, és molt limitat. Està en l’oposició al Parlament, només presideix la Diputació de Girona, i l’ajuntament més rellevant que governa és el de Sant Cugat del Vallès. Molt poc poder institucional per a un partit acostumat a manar i disposar dels múltiples recursos que ofereix el poder. Per això la seva escassetat de poder institucional no només té impacte a nivell d’influència traduïda en polítiques, sinó que incideix en la pròpia capacitat de supervivència d’un partit que ha vist com la seva tradicional capacitat per distribuir incentius selectius, en forma de càrrecs, s’ha reduït. I és per aquesta raó que no ha de sorprendre que un partit que vol independitzar-se d’Espanya i que renega d’ella hagi decidit, com sempre havia fet el nacionalisme moderat i també ERC, designar persones afins en institucions i empreses estatals. El nomenament més recent ha sigut el de l’economista Eduard Gràcia, soci de l’ANC i pròxim a Junts, com a membre del consell d’administració de Renfe després d’haver liderat protestes pel mal funcionament de Rodalies a Catalunya. Abans, Miquel Calçada havia sigut designat membre del consell d’administració de RTVE; l’exdiputat i exregidor de Junts al Parlament, Ramon Tremosa, s’havia incorporat al consell d’AENA; Pere Soler, que va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant el procés, es va incorporar com a conseller a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i Elena Massot, també en l’òrbita del partit, s’ha integrat en el consell d’administració d’Enagás. Sembla, doncs, que la voluntat d’independència no resulta incompatible amb aprofitar totes les oportunitats que ofereix als partits, a alguns, no a tots, el fet de continuar pertanyent a Espanya. Interpenetració Junts no deixa de ser un altre exponent del partit càrtel, aquest model de partit definit per Richard S. Katz i Peter Mair que es caracteritza per la seva interpenetració amb l’Estat, és a dir, per la seva forta dependència dels recursos estatals per al seu finançament i el seu funcionament i per la seva tendència a col·laborar amb les altres formacions que puguin garantir-se la supervivència col·lectiva. Així, malgrat la seva bel·ligerància verbal i l’ús extensiu de la seva capacitat de xantatge polític, Junts participa de la col·lusió, una altra de les pràctiques pròpia del partit càrtel que implica limitar i reduir amb la seva presència l’entrada d’altres formacions assegurant-se el funcionament del càrtel. I tot això per un simple instint de supervivència que, al cap i a la fi, és el primer i principal objectiu de qualsevol partit. I, a falta de Catalunya, bona és Espanya.

El més llegit