La regidora d’Igualtat de Linares, Mari Carmen Muñoz, va ordenar aquesta setmana parar una representació de Lisístrata d’Aristòfanes, perquè el contingut li va semblar massa radical. Lisístrata, escrita fa gairebé 2.500 anys, va de com les dones d’Atenes es declaren en vaga de sexe fins que els homes renunciïn a la guerra. És un al·legat antibel·licista intel·ligent, mordaç, provocador i divertit. Qualsevol se n’adona del seu valor i admira la capacitat per fer-nos reflexionar. Ignoro què va espantar tant la regidora Muñoz, però tinc clar que la seva reacció té a veure amb la por. La por del diferent, del desconegut, de la vergonya (una de les més poderoses, per cert). També és evident la seva ignorància. Diu Baltasar Gracián (Arte de prudencia, capítol 87): "Neix bàrbar l’home. Es redimeix de bèstia cultivant-se". Afegeixo: no tots. Ni totes les dones, que neixen així mateix bàrbares. I diu també Gracián: "És molt tosca la ignorància".