La Gran Barcelona és Catalunya

Resulta curiós que qui parli de la "veritat de Barcelona" sigui precisament un alcalde que governa amb només 10 regidors d’un total de 41, al capdavant d’un govern feble que no ha estat escollit directament pels barcelonins, sinó fruit d’uns pactes orquestrats lluny de la ciutat, a Madrid. La legitimitat per plantejar grans visions metropolitanes queda seriosament compromesa quan ni tan sols s’ha aconseguit el suport majoritari dels ciutadans de Barcelona. Collboni parla d’una "ciutat real de cinc milions d’habitants" mentre és incapaç de donar resposta a les necessitats i il·lusions dels 1,7 milions de barcelonins i barcelonines. Els problemes de la ciutat no només no s’han resolt, sinó que han empitjorat sota el seu mandat: inseguretat creixent, neteja deficient, mobilitat caòtica i una crisi d’habitatge sense precedents. Collboni pretén erigir-se en un "estadista" metropolità quan només és un mal alcalde. A més, aquesta visió que planteja no és compartida per molts alcaldes socialistes de l’àrea metropolitana ni per Antoni Balmón, vicepresident executiu de l’AMB. La raó és senzilla: el model que proposa Collboni sembla més orientat a diluir Barcelona en una gran àrea metropolitana que a potenciar les singularitats i fortaleses de cada municipi. Des de Junts per Barcelona defensem un model radicalment diferent. La Barcelona que nosaltres volem és aquella que fa de veritable capital de Catalunya, que exerceix de tractor econòmic i cultural del país, però sempre des del respecte a la identitat i l’autonomia de cada territori. La Barcelona que impulsa Collboni és una megalòpolis impersonal i poc humana, dissenyada amb l’única ambició de ser la "segona ciutat d’Espanya", mentre que des de Junts defensem una Barcelona que exerceix amb orgull la seva capitalitat catalana, que lidera sense imposar, que acompanya i col·labora en xarxa amb totes les ciutats del país, projectant Catalunya al món i preservant alhora l’escala humana dels seus barris. Volem una àrea metropolitana que preservi la identitat de cada municipi, que no deshumanitzi les ciutats que la integren, que vagi en línia amb l’impuls d’aquest país, equilibrat i al servei del progrés econòmic i el benestar de les persones, i que assumeixi també el repte de la promoció i la protecció de la llengua i la cultura. Barcelona ha d’acompanyar, no imposar; ha de liderar, no diluir; ha de reforçar i potenciar, no esprémer. No volem una Barcelona que, com Madrid, buidi i empobreixi el seu entorn, sinó una que potenciï tot el país. Barcelona ha d’ajudar a desenvolupar un país en xarxa, multicèntric, amb diferents metropolitanitats, on cadascun dels territoris aporti les seves potencialitats i singularitats, i permeti disposar d’un país equilibrat i cohesionat. Hem de treballar bilateralment amb el territori des d’una perspectiva d’aliances, en la qual cadascú posa el millor que té, en la qual la suma des de la diversitat permet que tothom hi guanyi. L’Alcalde Xavier Trias va actuar així. El que farà Barcelona gran no és una megalòpolis administrativa de cinc milions d’habitants, sinó una capital compromesa amb el seu país, que defensa els drets de tots els catalans i les catalanes i que entén que la seva grandesa rau precisament en ser el motor d’una Catalunya pròspera, cohesionada i sostenible. Mentre Collboni sembla més preocupat per construir una “Gran Barcelona” desconnectada del sentiment nacional, nosaltres defensem una Barcelona que exerceixi amb orgull i responsabilitat el seu paper com a capital de Catalunya. Perquè la veritable grandesa de Barcelona no es mesura en milions d’habitants, sinó en la seva capacitat per liderar i impulsar un país sencer.

La Gran Barcelona és Catalunya

La ciutat que impulsa Collboni és una megalòpolis impersonal i poc humana que només ambiciona ser la "segona ciutat d’Espanya"

El més llegit