En una guerra no hi sol haver opció. Malgrat els intents internacionals per alleujar els patiments en els conflictes armats, la realitat és que quan les armes s’utilitzen per dirimir els conflictes, si no ha funcionat la dissuasió, acaba guanyant no el que té raó, sinó el més fort, o el més hàbil, que és una altra manera de ser fort. Un dels sentiments que primer desenvolupa qualsevol soldat és la deshumanització de l’enemic. Cert és que en algunes conflagracions –inici de la Primera Guerra Mundial– s’han produït fins i tot partits de futbol organitzats entre soldats dels dos bàndols en ple front, però és una gota d’aigua a l’oceà.
La tribuna
Matar l’enemic
El sentiment de deshumanització del contrari està creixent en temps de pau. Afecta els col·lectius que algunes persones odien, com els immigrants
Molts règims autoritaris pretenen resistir exterminant els seus enemics, i no ho aconsegueixen, tret de quan decideixen tractar amb commiseració l’adversari

El més llegit
- El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»
- Rosario Ibáñez, professora: "A l’escola del metro no hi havia educació diferent per a nois i noies"
- L’absència de multes a les ZBE frenarà les ajudes al transport
- El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses