En el complex món dels gèneres literaris, sobresurt darrerament l’anomenada ficció climàtica. D’entrada se la considera un subgènere de la ciència-ficció per narrar els futurs possibles que ens portarà l’emergència climàtica. La manera d’aproximar-s’hi sol ser distòpica i amb diversos graus d’ansietat, amb un to apocalíptic o postapocalíptic, i fins i tot amb una voluntat de denúncia. Penso en títols recents com Mammalia, d’Elisenda Solsona (Males Herbes), Proliferen les calandres, de David Gálvez (Spècula), Una bíblia infantil, de Lydia Millet (Angle) o El mar de la tranquil·litat, d’Emily St. John Mandel (Chronos).