La cimera europea que es va celebrar dijous va comptar amb un convidat de pedra: la incertesa. ¿Què passarà després de l’acostament de Donald Trump a Vladímir Putin? ¿Quines conseqüències tindrà aquest moviment, si es confirma, en l’ordre que ha regit les relacions internacionals en els últims 80 anys? ¿Estem davant un gir que pot donar ales a les pretensions expansionistes de Putin? ¿És possible arribar a una guerra a Europa si Rússia se sent envalentida per les concessions que li facin els Estats Units? Aquestes i altres preguntes van donar molt voltes a la taula del Consell. La preocupació era compartida per tots, a excepció de l’hongarès Viktor Orbán, alineat amb les posicions de Moscou i Washington, i els països més afectats per l’amenaça russa van cridar a preparar-se per a un conflicte que veuen més que probable. La presidenta de la Comissió va deixar de banda el llenguatge tou amb què la UE sol expressar-se i va recórrer a la dita segons la qual l’única manera d’assegurar la pau és preparar-se per a la guerra. Com és lògic, les opinions públiques europees han rebut la proposta d’un rearmament continental amb alarma i una convicció desigual sobre si cal prendre’s seriosament les amenaces.