Salvador Illa és corredor de maratons. Diumenge passat va fer la de Barcelona amb un molt bon registre. No és un esprínter. Això, en política, vol dir que no es comporta ni com un oportunista ni com un populista. No diu sempre tot el que pensa, però tot el que diu ho pensa. Com a bon excalcalde tendeix a parlar per a tothom, no només per als seus. En els anys que porta en primera línia mai ha hagut de rectificar un exabrupte, tampoc un tuit fàcil. Si fa falta, com fa falta ara amb els trens, demana disculpes. Porta molt temps parlant amb gent de Madrid. Ho va fer en els anys durs del procés com a secretari d’organització del PSC, ho va fer com a ministre de Sanitat i després com a cap de l’oposició a Pere Aragonès recolzant projectes que pensava que eren bons per a Catalunya. Illa té una bona interlocució amb empresaris, sindicats, institucions de l’Estat i dirigents d’altres partits, tot i que no l’exhibeixi impúdicament.