Netanyahu no està disposat a parar

Si no fos per la quantitat de morts (més de 400 d’un sol cop), la nova barbàrie comesa per les forces israelianes a Gaza no hauria sigut notícia internacional. Una notícia que, en general, qualifica equivocadament els fets com la ruptura de l’alto el foc acordat entre Israel i Hamàs el 15 de gener, com si no fos palmari que el primer estava violant el pacte des del primer dia. Des d’aleshores es comptabilitzen més de 300 violacions amb més d’un centenar de morts, incloent l’incompliment del compromís per permetre l’entrada d’ajuda humanitària i la negativa a passar a la fase dos de l’acord, que entre altres coses implicava la retirada militar del corredor Filadèlfia (entre Gaza i Egipte). Aquesta és la manera amb què Benjamin Netanyahu entén el compromís adoptat, tot això mentre també incompleix l’acord amb Hezbol·là, bombardejant sense parar diverses localitats del sud del Líban, i ataca i ocupa il·legalment el territori sirià. Un Netanyahu que, en un nou gest de menyspreu a la justícia, va optar per eludir la compareixença davant el tribunal que el jutja i tornar a massacrar Gaza aquell mateix dia. Una massacre que ha rebut les benediccions de Donald Trump, que ha assumit la seva condició de còmplice, i que ha tornat a deixar retratada una Unió Europea i una comunitat internacional limitades a repetir les habituals lamentacions i peticions de contenció a les parts (¿?), sense fer un pas que faci sentir a Israel que aquestes brutals accions tenen algun cost. Per justificar l’injustificable, Tel Aviv i Washington miren de presentar Hamàs com a responsable de l’ocorregut pel seu rebuig de la prolongació de la fase u de l’acord. Un argument que no se sosté, tot i que serveix a Netanyahu per aparentar que la seva prioritat és aconseguir l’alliberament de les persones que estan en mans de Hamàs, quan la realitat és que el que pretén és evitar passar a la fase dos; és a dir, la retirada militar israeliana de la Franja. Tot això mentre, després de mesos d’abominable càstig als gazians (sense oblidar Cisjordània), s’estima que Hamàs compta actualment amb 25.000 efectius en files, als quals se’n poden sumar 5.000 més del Gihad Islàmic. Una dada que, com estava anunciat per endavant, demostra el fracàs de l’estratègia militarista de Netanyahu, convençut que per via militar aconseguiria l’eliminació de la resistència armada a l’ocupació. La tornada a la seva cartera de Seguretat Nacional de l’extremista Itamar Ben Gvir, decebut perquè Netanyahu no volia augmentar el càstig, és el senyal que Netanyahu no està disposat a parar. Aquesta tornada, d’una banda, serveix a Netanyahu per consolidar la coalició que lidera, i li garanteix que pot continuar vivint d’esquena a la justícia. D’altra banda, prefigura un escenari de més violència. En aquesta línia cal entendre tant els atacs actuals com les ordres de desallotjament als palestins de la Franja, així com les mesures activades per augmentar la seguretat dels israelians que viuen pròxims a la frontera. Tot apunta a una nova ofensiva terrestre. I "això és només el començament", ha tornat a assenyalar Netanyahu.

El més llegit