"Ets pitjor que una mare". Això em va dir L. fa uns dies, durant el dinar. Li acabava de servir una ració de la coliflor amb beixamel que jo havia gratinat al forn i s’havia torrat de més, cremat una mica. La meva tendència a cuidar en excés va fer que li posés a ella la part indemne de la crema i deixés per a mi els trossos socarrimats. D’allà aquesta frase, referida al tracte que les progenitores donen als seus fills i filles, anteposant sempre, en teoria, el benestar d’ells al seu propi.