Les coses no passen perquè sí. Hi ha un pòsit que s’ha anat acumulant, que ha fet possible la realitat present, una deu pregona d’on sorgeix l’aigua que ara bevem. Per exemple, en la gastronomia. Hi deu haver pocs territoris que, essent tan reduïts i tan compactes en el seu tarannà, en el producte i la destil·lació que se’n fa, siguin tan reconeguts com Girona. En podem dir província, demarcació, regió. Com vostès s’estimin més. Resulta que Girona acumula 15 restaurants i 20 estrelles Michelin, en un espai certament esquifit, i representa, més enllà de les grans ciutats, l’acumulació més elevada de la Península en aquestes distincions i una de les més remarcables en tot el món. Aquest dilluns, a l’Esperit Roca, a la muntanya dels Sants Metges, es van aplegar tots aquests establiments en el marc del Fòrum Gastronòmic. Un "sopar històric", com va dir un dels responsables de l’esdeveniment, el crític i erudit de la cuina Salvador García-Arbós. Un "territori d’estrelles", com va afirmar Joan Roca, el qual també va recalcar que, a diferència del que molts podien pensar, la col·laboració, el lligam entre les persones, la voluntat de treballar plegades, era un dels arguments més sòlids de la realitat tangible de la cuina gironina.