No he estat mai davant la tomba del meu marit. Quan em mori, porteu-m’hi i m’hi retrobaré. Teresa Juvé, pedagoga, escriptora, una dona forta i sensible. En silenci, entenc que no anar al cementiri d’Esclanyà és mantenir el seu home, Josep Pallach (+1977), viu dins seu. Ens vam conèixer a la platja de Cotlliure un dia d’estiu del 1948 i ja mai més hem deixat de parlar. És mort, però li explico les coses de cada dia i i li’n demano l’opinió, perquè el món sigui més clar. Em sembla que em contesta sempre. A l’amor de la seva vida, li va dedicar l’obra Tu ets jo. Flaixos per al meu bloc.