Teresa Juvé, la determinació

No he estat mai davant la tomba del meu marit. Quan em mori, porteu-m’hi i m’hi retrobaré. Teresa Juvé, pedagoga, escriptora, una dona forta i sensible. En silenci, entenc que no anar al cementiri d’Esclanyà és mantenir el seu home, Josep Pallach (+1977), viu dins seu. Ens vam conèixer a la platja de Cotlliure un dia d’estiu del 1948 i ja mai més hem deixat de parlar. És mort, però li explico les coses de cada dia i i li’n demano l’opinió, perquè el món sigui més clar. Em sembla que em contesta sempre. A l’amor de la seva vida, li va dedicar l’obra Tu ets jo. Flaixos per al meu bloc. Vaig poder conversar-hi a casa seva, Esclanyà, on va rebre El Divan, de Catalunya Ràdio. A prop, l’ordinador on escrivia les novel·les d’en Jaume Planagumà, un funcionari de la cort de Felip II, que investiga els crims de la Corona d’Aragó. Nascuda a Madrid, de pare català anarquista i mare madrilenya socialista, la dictadura de Primo de Rivera els empeny a Catalunya. Arran de la guerra civil, la família s’exilia. Membre de la Resistència francesa, ella fa d’enllaç de l’estat major de les Forces Franceses de l’Interior. Acaba la segona guerra mundial amb el grau de capità. Afegeix, indignada: Jo parlava alemany, m’havia servit contra els enemics, però quan vaig veure els camps de concentració per fer morir els jueus, vaig oblidar completament l’idioma, com una porta que dins meu es tanqués de cop. Em sorprèn quan afirma que no ha estat una persona gaire segura. La miro: té els dubtes dels valents, que actuen amb decisió. El meu marit el van acusar de no ser socialista, perquè no era marxista. Ell deia que havia llegit tot de Marx, i sabia que Marx no era marxista. Josep era federalista, i jo també crec que per a Catalunya, és necessari que Espanya sigui un país federal. Ara no voto, perquè no hi ha ningú que m’atragui. La veu fràgil emana de la fortalesa interior. Teresa Juvé ens ha deixat als 104 anys. Ha estimat el país i ha lluitat per la llibertat. I ha teixit en circumstàncies molt difícils la seva pròpia identitat.

El més llegit