Convertir la vida d’un ésser humà en el camp de batalla d’una guerra que no és la seva. Penso en la Noelia, la jove catalana de 24 anys que va quedar paraplègica completa després d’un intent de suïcidi fallit. Se li va concedir l’eutanàsia perquè complia els condicionants que estableix la llei espanyola. Però després ha hagut de tornar a lluitar davant un tribunal per mantenir la determinació autònoma de morir que va expressar i continua expressant, contra el criteri del seu pare, que la va recórrer, amb el suport d’una associació ultraconservadora que persegueix el seu propi interès: imposar una determinada ideologia a costa de qui sigui. La justícia ha tornat a donar la raó a la Noelia. Tot i que crec que s’ha equivocat, puc entendre el progenitor. No resulta gens fàcil acatar la voluntat d’un ésser estimat que desitja anar-se’n. Fer-ho representa l’acte d’amor més gran que es pugui imaginar.