El risc mortal de l’AP-7

El que un dia es considera políticament incorrecte, passa a ser correcte l’endemà. Res nou. La societat catalana es va mobilitzar contra els peatges fa uns anys, i ara, aquests mateixos ciutadans, amb tota seguretat, matisen aquesta decisió que perseguia més qüestions polítiques que un bon ús de la xarxa viària catalana. Enrere van quedar els cops de clàxon i els boicots a les barreres que obligaven a pagar per anar amb seguretat a una velocitat superior a la normal. Com que a mi m’agrada anar a la contra, sempre m’he manifestat propeatges. I no és una qüestió recaptatòria ni d’estar lligat a cap lobby a favor del transport de pagament per carretera, sinó que es tracta de triar la millor manera de conduir pagant per això i no compartir-ho a través dels pressupostos generals amb els que ni tan sols tenen carnet de conduir. Ara ja hem descobert, sobretot els que utilitzen l’AP-7, que els temps del peatge eren millors. Menys vehicles, menys camions, més seguretat al paviment, menys accidents i menys temps en els recorreguts. No obstant, era un menys que es convertia, llavors, en més seguretat, en més nivell de conservació en el paviment, en una detecció ràpida de les irregularitats de tota la infraestructura; en definitiva, més bon servei. No tot era perfecte. Tenien poc sentit els moments de trànsit intens en què la xarxa no donava més de si ni podia assimilar la quantitat de cotxes a les autopistes i ningú decidia obrir les barreres, no tant perquè es descongestionés la via, sinó per deixar de robar al cobrar per utilitzar una carretera ràpida quan en realitat era lenta. Aquells moments van facilitar construir una comunicació negativa davant tots els peatges, i d’allà la resta, quan, a més, es va aconseguir convèncer que la recaptació pel pagament en els peatges acabava sempre a Madrid. Només va ser necessari engrandir l’estereotip "Madrid ens roba" perquè la resta fos fàcil i, així, posar una gran part de la societat catalana en contra de la utilitat dels peatges. Ells pagaven la conservació de tota la infraestructura i regulava, sense buscar-ho, el pas persistent de camions, que es converteix ara en un perill per al trànsit diari. Els especialistes treballen des de fa temps per alleujar l’ús d’aquesta autopista, el punt amb més trànsit de les carreteres catalanes actualment. Seran ells qui trobaran solucions. Però ningú aposta pel retorn dels peatges. És cert que, després de la tranquil·la desaparició de les barreres, tornar a posar-les no sembla la millor fórmula. Però no hi ha tantes solucions. Al juliol es va anunciar un pla de millores per descongestionar l’AP-7 que implicava controlar la velocitat amb sistemes de controls variables en més de 100 quilòmetres. Es va arribar a parlar d’utilitzar intel·ligència artificial per predir congestions i informar-ne els conductors. Però tot passa per reduir o controlar la presència de camions. Alguns avançaments són d’una irresponsabilitat sorprenent. En dono fe. Tot això ja ho avançàvem els que en el seu temps érem propeatge, tot i que fos políticament incorrecte.

El més llegit