La partida que tan dramàticament s’està dilucidant a Ucraïna no és una guerra com qualsevol altra. El que es decideix a la frontera est d’aquell gran país és també el futur d’Europa. De tots nosaltres. És així des del precís instant en què els tancs russos van travessar la frontera i el van envair. La innegable transcendència del conflicte es va exacerbar en evidenciar-se el capgirament de la política exterior dels EUA, que s’han desentès d’Europa i del que li pugui passar, i li han deixat clar el seu menyspreu. Donald Trump considera el Vell Continent un actor consentit i decadent, que ja té poca cosa a oferir a la resta del món. Una cosa molt semblant pensa Vladímir Putin, el dictador rus. Tots dos coincideixen també en la seva concepció de la política, que no veuen més que com l’efecte, el resultat, de la translació de la força. Per a ells, la força, i no la llibertat o la justícia, o qualsevol altre valor, és el que realment importa. No només això: adoren la força i admiren l’espectacle del seu exercici, millor si és nu i inapel·lable. I per això menyspreen el feble i no els importa humiliar-lo.