Israel reprèn la guerra

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va dinamitar ahir el precari alto el foc observat a la Franja de Gaza durant els dos últims mesos mitjançant un bombardeig de saturació que va causar més de 400 morts i de l’ordre de 600 ferits, segons Hamàs. L’ordre cursada a l’Exèrcit per castigar la Franja amb "mesures enèrgiques" diverses setmanes després que el Govern israelià bloquegés l’entrada al territori d’ajuda humanitària, i en ple Ramadà, curtcircuita les estancades negociacions en curs per prolongar la primera fase de la treva o iniciar el que ja estava disposat al principi: l’inici de les negociacions d’una segona fase que implicaria la retirada israeliana de la Franja. Era perfectament previsible el beneplàcit dels Estats Units a l’operació, però el seu vistiplau sense cap matís serveix per recordar l’abast de la preocupant orientació que la Casa Blanca dona a la delicadíssima situació al Pròxim Orient. Quan el ministre de Defensa israeliana, Israel Katz, proclama que "les regles del joc han canviat" no fa més que constatar, per si hi havia algun dubte, que el Govern de Netanyahu té via lliure per perseverar en el càstig després del relleu produït a Washington. Això significa que la sort que poden córrer els ostatges en poder de Hamàs importa poc al primer ministre i als seus aliats d’extrema dreta. El cessament dels bombardejos va fer que Hamàs, una organització terrorista amb desenes de vides a les seves mans, entregués ostatges en el seu poder segons els termes acordats. Argumentar que fer just el contrari, reprendre’ls, és una forma de pressió perquè continuï fent-ho és una simple excusa: es evident que Netanyahu es va atenir a una treva que mai va voler a l’espera de la més petita oportunitat per trencar-la, desatenent els familiars dels segrestats, que reclamen que segueixi l’alto el foc per alliberar-los. Les crides del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, i del president del Consell Europeu, António Costa, entre altres personalitats, demanant que s’aturi la mort d’innocents tenen tant valor moral com nul·la repercussió política perquè no afecten el desenvolupament dels esdeveniments. És poc menys que irrellevant demanar contenció a Netanyahu mentre els Estats Units reiteren la seva disposició a "desencadenar l’infern" a la regió si no es compleixen els seus designis. Tampoc és realista esperar una reacció determinant de la Lliga Àrab per frenar la matança. La comunitat palestina afronta les seves penalitats sense suports efectius. En la represa de les hostilitats hi ha, sens dubte, raons personals de Netanyahu per tornar a l’estratègia de terra cremada –defugir l’acció dels jutges per casos de corrupció, refer la seva majoria parlamentària per aprovar els pressupostos–, però hi ha sobre tot un objectiu de llarg abast: expulsar la població de la Franja de Gaza o reduir-la al màxim perquè, d’una forma o altra, sigui factible el pla enunciat al seu dia per Donald Trump per al territori d’una comunitat palestina martiritzada. En cas de consumar-se l’operació, es podria assistir a un episodi de neteja ètnica impune i sense dissimulació.

Israel reprèn la guerra

Netanyahu es va atenir a una treva que mai va voler a l’espera de trobar la més petita oportunitat per trencar-la

El més llegit