¡Sí, Europa!

El món es troba en una espiral de transformació que arriba fins al moll de l’os de les seves institucions, nascudes i erigides a partir de la Segona Guerra Mundial. És indubtable el qüestionament avui del dret com a vehicle de convivència i de si realment ens cal un marc normatiu per crear una societat en igualtat d’oportunitats; es posen en dubte i s’ataquen les bases que van fixar-se per superar el desastre que vam heretar de les guerres de la primera meitat del segle XX. Com diu el professor de Harvard David H. Moss, en el seu llibre Democracy: a case study, hem donat per garantida la democràcia entrant a discutir i debatre elements secundaris, fins a negar l’essència de la mateixa democràcia, que troba les seves arrels en la idea de poble, de tothom, en tota la seva pluralitat. No es tracta que es pugui votar de tant en tant; es tracta que el sistema estigui pensat i promogui els vehicles necessaris perquè tothom estigui inclòs en la governança, en el debat públic, i s’hi pugui expressar lliurement. Perquè això sigui possible cal fixar el dret i la regulació dels procediments en l’eix de la nostra convivència, en el funcionament de les nostres institucions. Segurament pot provocar lentitud i fins i tot certes ineficiències, però és clau que tothom pugui ser-hi escoltat i tingui dret a participar-hi. Estic orgullós de ser europeu i viure en una Europa on no hem oblidat l’horror de la postguerra i estimem el "valor vida" i la convivència en pau i llibertat com a essència de la nostra manera de ser. Europa es va barallar durant segles i els seus estats van redactar una història plena de guerres que han omplert pàgines i monografies. I per això Europa valora avui més que ningú, encara presents en la retina de molts de nosaltres les esfereïdores fotografies de familiars i amics, la necessitat d’evitar l’horror de la guerra. Així mateix, quan la governança s’ha fonamentat en el poder per si mateix i en el valor econòmic, sempre ha acabat en una catàstrofe humana. Llegim i sentim una denúncia constant sobre la incapacitat d’Europa per fer front als reptes que avui la geopolítica imposa. I és innegable que a Europa li costa més construir una resposta unívoca i contundent davant l’agilitat d’estats absolutistes o la contundència de líders histriònicament demagogs. En canvi, mai Europa no havia estat tan unida com avui, i ha respost en els darrers anys de manera més homogènia i compactada davant les amenaces i els reptes a què s’ha enfrontat o que s’ha trobat. I no puc estar més satisfet i orgullós de pertànyer a una "fraternitat" (l’europea!) que defensa la pau, la llibertat i la igualtat com a base de les seves polítiques, i que no veu la guerra com a solució als desajustos geopolítics ni com a resposta davant les invasions de tercers. Davant la bogeria d’unes democràcies que anteposen els interessos econòmics i la grandesa dels seus magnats a la igualtat i llibertat de la seva gent, no puc deixar de donar tot el meu suport i manifestar la meva sentida i sòlida convicció que Europa està defensant allò que la nostra tradició va negar durant segles i que els nostres avis van saber entendre com a crucial per construir una societat igual i diversa. No hi ha dubte que podem millorar en la governança de la Unió, però, com recordava en l’inici de l’article en la citació del professor Moss, que les crítiques als nostres procediments no ens facin renunciar als nostres principis i valors, que no són sinó aquells que van visionar amb encert els qui van sobreviure als horrors de les guerres a Europa en la primera meitat del segle passat. Estiguem orgullosos de mantenir-nos en la defensa dels països envaïts, de continuar promovent les polítiques de diversitat de gènere i el reconeixement a la pluralitat, o de denunciar les ocupacions de les institucions democràtiques quan es perden unes eleccions. En un món en transformació on les tecnologies imposen una carrera cap a l’augment de l’eficiència i la comoditat de l’usuari, no ens deixem endur per les idees de la comoditat ni de l’eficiència en la fixació dels valors per a una convivència en pau i llibertat. La democràcia requereix debat, exigeix inclusió, demana pluralitat i les aportacions de tothom, i això té poc d’eficient i no té quasi res de còmode. Segur que és més eficient i còmode poder dictaminar sense oposició la voluntat d’uns quants, però a Europa sabem on porten aquestes comoditats i aquestes eficiències: a la negació de nosaltres mateixos. ¡Orgullós de ser europeu.

¡Sí, Europa!

No hi ha dubte que podem millorar en la governança de la Unió, però que les crítiques no ens facin renunciar als nostres principis

El més llegit