Mama, ¿quan és el dia de l’home?

"Mama, ¿quan és el dia de l’home?". És la pregunta que mares (no tant pares) em consulten què respondre quan, després de cada 8M, els la fan els seus fills homes. No educaré els fills de ningú, però en una circumstància determinada vaig haver d’afrontar aquesta qüestió. I la meva opinió és que sempre hem de dir la veritat. La veritat és que darrere del 8M no hi ha discriminació als homes. Vaig explicar que els dies especials del calendari sorgeixen de situacions vulnerables, dates històriques o recents, que serveixen per prendre consciència d’on som i d’on venim. Vaig aclarir que, per comparar, no fem un dia de les persones blanques, i sí contra el racisme, perquè no hem patit discriminació pel nostre color de pell o origen. Vaig narrar que aquell 8M recorda (entre altres fets) unes dones que van morir calcinades en una fàbrica tèxtil a Nova York, perquè elles sempre van ser considerades persones de segona, treballant amb pitjors condicions i sous. Vaig explicar que tot i que els homes pateixin discriminacions per classe, mai l’han patit pel seu sexe. Li ensenyaria llibres de text de l’escola, perquè comprovés per si sol que amb prou feines hi ha dones per estar marginades del coneixement i ocupació. Vaig detallar que els homes van ser considerats ciutadans des de l’antiga Mesopotàmia, Grècia i Roma, que podien tenir propietats (entre elles, dones), que podien redactar lleis i treballar del que volguessin sense crítiques, o que podien votar davant les dones, considerades inferiors. Vaig mostrar que el 8M recorda les dones que van lluitar pels seus drets arreu del món perquè els homes, en canvi, sempre els van tenir des que van néixer. Vaig contar que moltes van morir per demanar justícia, i vaig convidar que descobrís a homes que els van donar suport, com Poullain de la Barre o Stuart Mill. Vaig demostrar que el feminisme els ajudarà a ser millors homes, més autònoms, menys violents i a veure totes les dones en igualtat. Sobre la violència sexual ho podreu deixar per a un altre dia, però no molt tard, que després veuen porno abans de tenir una relació i la fem grossa. I vaig advertir que tot i això, fins i tot no havent patit ells anys d’invisibilitat, existeix el Dia Internacional de l’Home. Segurament pregunten perquè cal recordar una cosa del passat i caldrà recordar-los que els drets de les dones estan amenaçats avui, i que hi ha encara al món dones sense drets ni veu. Davant la falta de memòria, hi ha mares que miren amb recel el feminisme pels seus fills, però també han de mirar altres famílies en què els homes han assumit la veritat sense traumes per sumar. El curiós és que aquesta pregunta ja demostra fins on arriba la desigualtat. Que davant la qüestió que ells fan, quan les nenes pregunten a les seves mares per què existeix el 8M, la història canvia i se’ls encongeix una mica. Miren les estadístiques i volen que les seves filles no siguin víctimes com tantes ho van ser enrere, sinó protagonistes lliures de violència. I saben que això avui encara no és segur al cent per cent.

El més llegit