Quan ja se li havien curat les cicatrius, la C va voler ensenyar-me els seus pits nous. Allà estaven, imponents, i ella, il·lusionada. Li vaig dir, és clar, que que bé, tot i que els ulls se me n’anaven cap a les línies roses de l’operació per on li havien introduït les pròtesis. D’això ja fa uns anys, quan el pit gros estava de moda. Ara llegeixo que cada vegada més dones que es van operar opten per retirar-se les pròtesis mamàries que la indústria de la bellesa va crear fa més d’un segle perquè ja aleshores volien fer-nos creure que el pit natural de les dones no és prou bonic. Ha de ser perfectament rodó, ferm, ters i clavicular (ben amunt). Artificial, perquè si no, no. Ara se les treuen per moda i per seguretat. Explantar, en diuen. Només de pronunciar-ho ja em fa mal tot.