Cinc anys després del malson

Fa cinc anys vam entrar de ple en un malson del qual no sabíem com sortiríem. L’anecdotari professional i personal d’arreu del món, incloent-hi conseqüències familiars i tragèdies, és molt ampli. Les incògnites que encara no han aclarit, com quin va ser realment l’origen del virus, continuen sent moltes. Els errors comesos, fruit del desconeixement, la por i la improvisació, bastants. La corrupció generada mercadejant amb productes de primera necessitat procedents d’Àsia ja l’anem coneixent. Mai he sentit i vist tantes barbaritats com en aquells dies i mesos. Des d’alguna persona que deia que el virus aniria molt bé per eliminar la sobrepoblació que hi ha al planeta fins a gent dolenta que, amb el virus a sobre nostre, defensant ser antivacunes, continuava passejant-se per Espanya quan es va alleugerir el confinament. Econòmicament, el virus va generar una clatellada enorme a les perspectives de moltes empreses. A Espanya el sector turístic, el primer del país, va desaparèixer de la nit al dia. El nostre vocabulari va afegir un nou acrònim: erto (expedient de regulació temporal d’ocupació), que va facilitar la supervivència de les empreses afectades i de l’ocupació dels treballadors. Altres fórmules de supervivència van passar per l’acord acceptat per part de molts professionals de rebaixar-se el sou un percentatge determinat per salvar la situació. ¿Els mercats financers? Es van enfonsar. No obstant, la pandèmia va generar una transformació extraordinària del sistema. Exemples: la resposta de la Unió Europea, l’aposta digital, el desenvolupament dels fons Next Generation –encara existeixen, alguns encara sense executar–, els avenços tecnològics arran de la consolidació del teletreball i la solidaritat entre la gran majoria dels ciutadans. I, per descomptat, que les empreses d’investigació biomèdica i les grans farmacèutiques treballessin colze a colze per poder investigar la vacuna contra la covid-19. L’èxit de les vacunes va servir per recuperar el temps perdut i demostrar que, quan la urgència apressa, l’ésser humà sap respondre. Després de la pandèmia, el nostre món va entrar en un període d’inesperada festa, de carpe diem, que ni tan sols les conseqüències econòmiques (rebot inflacionari i pujada dels tipus d’interès) de la invasió russa d’Ucraïna van torçar. Les economies van créixer i el turisme va reverdir de manera exorbitant. L’estalvi generat per dos anys de control obligat de despeses va fer possible que, qui més, qui menys, comencés a viatjar i consumir més. A Espanya ja s’han trencat tots els rècords prepandèmia i el 2025 es pot arribar a la xifra de cent milions de turistes, si les circumstàncies geopolítiques no ho impedeixen. Cinc anys després, vivim en un món pendent de les decisions de governants imprevisibles i dictadors que juguen a veure qui té més coratge per imposar la llei del més fort. Les economies i els mercats tornen a titubejar i un cert halo de pessimisme es torna a instal·lar. Almenys, plou.

El més llegit